Què fa la medicina. Què hi pots fer tu: farmacoteràpia i hàbits saludables

Molts dels llargs i complicats tractaments farmacològics administrats a les persones grans es podrien reduir si s’adoptessin bons hàbits i un estil de vida sa.

Farmacoteràpia

L’augment de l’esperança de vida planteja un repte assistencial. Durant la vellesa, la incidència de malalties és més elevada i sovint se’n pateixen diverses alhora. Com a conseqüència, se subministren més fàrmacs, sense tenir en compte que les persones grans solen ser més susceptibles a les interaccions entre medicaments i tenen més dificultats per seguir les instruccions de prescripció, de vegades complicadíssimes.

Cal tenir en compte que la quantitat de medicaments que s’administren al cos i la sensibilitat d’aquest per assimilar-los determinaran una correcta resposta farmacològica, l’eficiència de la qual, al seu torn, es veurà afectada per l’edat i el deteriorament fisiològic. Cada vegada més sovint, els metges proven d’avaluar els tractaments per a les persones grans amb molt de compte, eviten allargar-los excessivament i proven de disminuir el nombre de fàrmacs, començant per dosis baixes i establint rutines senzilles per a les preses. D’aquesta manera s’evita que el pacient pateixi més efectes secundaris sobre l’organisme, com ara problemes gàstrics, renals, hepàtics, de flux sanguini, pell, etc.

Recomanacions per a la pacient

Hàbits saludables

A) Ets el que menges: una nutrició equilibrada preveu les malalties
És important ajustar l’alimentació per mantenir l’equilibri i cobrir les necessitats energètiques, que varien segons l’edat. Una dieta inadequada es relaciona amb diferents problemes de salut, com ara el sobrepès, l’augment del colesterol, la hipertensió i alguns tipus de càncer.

B) Dieta mediterrània: per què és tan recomanable?
Inclou aliments i nutrients la composició dels quals afavoreix la salut gràcies al seu baix contingut de greixos saturats, colesterol i sal. També inclou una gran quantitat de verdures, fruites i llegums, oli d’oliva i peix blau, un consum moderat de vi i llet, productes làctics, especialment en forma de formatges, i una baixa ingesta de carn vermella.

C) Recomanacions:

A dormir! Bona nit…

Dormir i descansar és molt important per mantenir una bona qualitat de vida. Recomanacions d’higiene del son durant la segona meitat de la vida:

Exercici físic: posa’t en marxa

El sedentarisme és un important factor de risc cardiovascular i duu a un deteriorament de la massa muscular i de l’esquelet. L’envelliment, d’altra banda, provoca una pèrdua progressiva del desenvolupament muscular. Això, tanmateix, no vol dir que es perdi la capacitat de millorar el sistema muscular: amb un programa d’entrenament adequat és possible contrarestar parcialment els efectes de l’envelliment.

Una persona físicament activa envelleix més lentament, ja que manté la seva capacitat funcional durant un període de temps més llarg. L’exercici físic és ideal per prevenir i controlar moltes de les patologies cròniques més comunes al món occidental.

Els exercicis més recomanables són els dinàmics, o isotònics, i aeròbics. Córrer, nedar, caminar, anar en bicicleta…, en intensitats de suau a moderada.

Abans de començar, cal sotmetre’s a una avaluació mèdico-esportiva per conèixer l’estat general de salut i la condició física de la persona i poder determinar quin entrenament físic és més convenient.

Practicar exercici físic indiscriminadament, d’una manera descontrolada, sense programació ni orientació de persones qualificades pot arribar a ser tant o més perjudicial que la mateixa inactivitat i desencadenar lesions musculars i complicacions de tipus cardiovascular, fins i tot amb risc per a la pròpia vida.

Un exercici per a cada persona: Els programes d’exercici per a les persones grans han de ser sobretot individualitzats i han d’estar adreçats a treballar les qualitats físiques que es poden entrenar en aquesta etapa de la vida.